Excursió al Pic de Bastiments

El dia 22-1-2011 vaig decidir fer el Pic de Bastiments de 2881m, situat a la part mes oriental del Pirineu. Volia fer una excursió diferent i, juntament amb el meu amic Dani, voliem pujar al cim per unes canals de neu amb grampons i piolets, seria la primera vegada que ho faria.

Així que el dia comença a les 6 del matí. Bon esmorzar per agafar forces i cap el cotxe fins Ripoll. Cafetó de rigor i ja encaminem el tram final fins a Set Cases on agafem la carretera que ens porta a l'estació d'esquí de Vallter 2000, d'on comença l'excursió.

Arribem a les 8 del matí. El fred és inhumà. el termometre marca -12ºC. Tot està gelat. Ens abriguem bé dins del cotxe i després de pensar si fem o no fem l'excursió amb aquest fred ens decidim per fer-la. Ens calcem els grampons i iniciem la marxa fins el refugi de Vallter que es troba a només 20minuts.

Entrem i disfrutem de l'escalfor del refugi. Temperatura -14ºC. No molt convençuts prenem la marxa, passem la pista d'esquí i ens trobem de front amb el Coll de la Marrana (sisi, es diu així). Un cop allà decidim el camí i la canal a fer. Un cop decidida amb entusiasme ens dirigim cap a la canal.

Primer cop que faig una canal, em sentia emocionat, alhora que gelat. A la que paravem, sortiem del sol, o ens haviem de treure un dels dos guants per lligar-nos un grampó o fer qualsevol cosa, ens gelavem al instant. La braga estava dura, blanca i gelada. Pujem amunt per la canal, divertidíssima. A més, mentre pujem decidim deixar-nos caure alguna vegada uns metres, provant l'eficacia del piolets i gaudint de l'emoció.

Després d'una dura pujada per la canal arribem al coll de la Marrana.

El sol fa que hi hagi menys neu així que ens treiem els grampons i trotem fins l'inici de la pujada final al Pic. Pujem per la dura pujada fins que arribem a dalt d'un petit coll que haurem de cadenar fins arribar al nostre estimat i lluitat Pic. Però a dalt el fred es fa insoportable i el vent fa que la sensació tèrmica sigui sobre els -20ºC. Sense perdre un instant anem fins el Pic on arribem esgotats i sense forces. El temps mínim per fer 2 fotos i baixar rapidíssim cap el refugi.

La baixada genial, divertida, free-style, corrent, saltant... Malauradament, el meu amic Dani es torça el turmell en la zona més tonta i es fa mal de veritat. Des d'aquest punt fins el refugi el retorn es fa un suplici perque quasi no pot caminar i l'he de ajudar a baixar per les difícils pendents. Amb el fred extrem, a més, els primers simptomes d'hipotèrmia apareixen i es van accentuant a mesura que avancem molt i molt lentament. El Dani pateix, jo també, però hem d'arribar abans de quedar-nos gelats de veritat. Per sort, aconseguim arribar al refugi després d'una dura lluita contra els elements i la lesió. Reposem, menjem, envenem el peu i molt xino xano arribem al cotxe i enfilem el camí de tornada.

Realment fins passades 5 o 6 hores de l'excursió no m'acabo de recuperar bé del fred. Però la satisfacció d'haver superat una situació límit pel fred i la lesió del meu amic m'omple. He viscut una nova aventura, aquesta molt diferent a la majoria que he tingut, i ho he passat malament però m'he superat, he lluitat, he guanyat. M'encanta i ho repeteria. Quina serà la pròxima? Només se que anar per canals de neu m'ha encantat i és una cosa que, no ho se si aquest any, pero l'any que ve vull fer molt!

D'aquesta excursió hi ha realment poques fotos per la dificultat amb el fred que feia de treure la càmera i fer-les, però podeu veure un video resum del dia fet amb la Go Pro en aquest link:
http://youtu.be/cSPoDGzp_Zw